Les vaques de Vietnam mengen dels arbres, com les jirafes. Em sembla un fenomen curios. Clar que a terra nomes hi ha arros.
Bueno, estic a Ninh Binh, pero en dues hores agafo un otobus a Hue, antiga capital de l'imperi cham, para mas senyas. Avui ha sigut un dia grandios. He sortit a les 8h del mati amb la meva motorbike i he arribat ara fa una estona. Practicament 10h patejant carreteres i carreteretes buscant pagodes, muntanyes i el misterios poble de Kenh Ga que, com l'atlantida, ningu ha vist. Les escritures (Lonely Planet) afirmen que existeix i si ho diu la Biblia deu ser cert, no? com la tele. Semblem tots evangelistes passejant amb la Lonely Planet. Quin absurd! Els vietnamites flipen.
Tambe flipen amb els meus pantalons trencats (oh, famosos pantalons). Anant amb la moto pels poblets, em paren i em pregunten que m'ha passat. Seguidament em toquen els pels de les cames i la barba al.lucinats. Tinc la sensacio de ser com un os polar amb tutu rosa i cap de gallina... o alguna cosa mes extranya encara.
Vietnam es un pais curios. Trobes gent maquissima i malparits que nomes pensen en dolars. Ja he tingut alguna enganxada per culpa d'aixo. Pero aqui, a Asia, mentre no perdis la cara pots fer el que et surti de les pilotes. Obviament jo em comporto, pero si es passen, clatellot! Avui un vell ha intentat tallar un tros de la motxilla per fer-se una cinta pel casc de la moto. Uns km despres, he preguntat a una casa on era Kenh Ga, i han obert la porta del gos!!! Sort que ja tenia practica posant en marxa la moto. El cabro gairebe s'enduu el que em queda de pantalons. No obstant, tambe es cert que he trobat moltissa gent amable i he pogut xerrar i descobrir coses maques.
By the way, em trobo fisicament perfecte, no he tingut res de res... he esquivat la maldicion!!! i que duri. Animicament tambe em trobo fantastic. Si continua igual no torno. Tranquil soci, tranquil. Tornare per agafar amb forsa les regnes del nostre imperi empresarial!!!
Apa, avui ha estat llarg el post. Una abrassada i fins aviat!!!
P.S. Espanyol, Espanyoooooool!!! A 2 punts dels cules i a una setmana del derbi, se puede pedir mas? jajajajaja!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Hola Pau,
Avui l'Angels ha acompanyat a la kat al metge. L'ot està en perfecte estat, no tant l'angels que ha caigut de morros (com un sac de patates) als jardins del Clinic. No s'ha trencat res, només una mica l'amor propi. Després de rodolar com una croqueta i de decorar la seva jaqueta nova amb totes les fulles que decoren el jardí a la tardor, s'ha aixecat i ha seguit com si res. M'alegro de que tot et vagi be.
Fins ara
Ol-lap auuuuuu!
Com va tot? Ja veig que estàs molt content del viatge. Cuida't!
No facis gaire cas del què et diu l'Oriol, no he caigut com un sac de patates, sino com flonja i amorosa ploma de moixó. Un ostion de cal deu. Fins i tot el cor de l'Ot s'ha sentit amb taquicàrdia de l'ensurt que s'ha endut la seva mare. Ensurt i que no es podia aguantar el riure. A més no he rodolat com una croqueta sino que he rebotat, literalment. Sort que estavem en un recinte hospitàlari i al moment estava , a terra és clar, rodejada de bates blanques.
En resum, no m´he fet res, però tota jo estic adolorida. I demà serà pitjor.
Sort que l'Ot està perfecte, de cap per avall i esperant l'avís de sortida.
Continua amb la teva bona sort i fins ben aviat!
Un petó molt fort
Parlant de vaques i bous, el diumenge vem anar a fer un cop d'ull al teu "Rancho" de Gràcia i tot està correcte: el bestiar, el graner, la cuina, etc.
Ja veus que la caiguda lliure és un dels esports als que es dedica l'Àngels, i el cert és que no ho fa malament, jo diria que té un progressió ascendent.
Bé company m'en vaig a impartir ciència.
Un petó.
Sheriff John. Calgary
Mentre no perdis els calçotets mantindràs la dignitat... perque si flipen amb els pèls de les cames, imagina't si et veuen tot el peluche! JAJAJA!
Apa fins aviat!
Oriol.(El soci que segueix ampliant exponencialment l'imperi empresarial!)
Hola!
Que envidia me da todo... De verdad que ahora mismo haría lo que sea para que un vietnamita me manosee la barba al lado de una vaca que se comporta como una girafa gorda.
Menos mal la vida aquí también cada dia es más emocionante.
El fin de semana pasado nos lo pasamos pipa con oriol y sus integrales.
Ayer mismo quedé con tu madre angels para ir a la revisión y llegué tarde. Luego me perdi y la obligué a recorrer tres kilometros para llegar a un sitio que estaba a 200 metros. Ella, para protestar, se cayó por el monte y se revolcó por los suelos hasta obtener el físico del monstruo del laberinto del fauno y eso fue la excusa de encontrarnos con la amiga intima de tu tia Non, la Soler, que hoy lleva bata blanca y está por maternitat. Aun queda por aclarar si es medico, o enfermera, pero yo diría enfermera, por su tamaño. Al final llegamos a la consulta y allí dijeron mi peso de voz alta. Ot esta muy guapo y de verdad que me cae muy bien, pero empieza a ponerse un poco (muy poco) pesado con sus patadas y sus cosas. No sé que tipo de placer le da despertarme y aplastarme las costillas, pero desde luego le esta pillando el gustillo. Bueno, tampoco me quejo, mejor esto que ir a urgencias porque se pasa todo el dia durmiendo quieto. Lo tienes que ver. A penas cabe en mi superbarrigon. Le entiendo en cierto modo, yo también estaría un pelin agobiada apretujada allí dentro.
Al final si que iremos a Grecia hasta enero y a la vuelta tengo otra cita con otra medico que tambien es una señora. Se ve que las chicas desde que salieron de la cocina se han dedicado a la ginecología exclusivamente.
Esta noche iré a un restaurante japonés con dos griegos más, en uno de mis últimos intentos de integración en la vida de esta ciudad.
Enfin, disfruta mucho y espero que vuelvas al final y que nos veamos pronto. Me gusta mucho todo lo que cuentas:-)
Hasta pronto, te he pegado un rollo impresionante, pero he pensado ponerte al dia un poco.
Diaris de motocicleta.
Que guai tiu!!! veig que t'ho estàs pasant de conya, aventures i desventures, però més aventures oi?? això està bé, si trobes el poble aquest perdut ja explicaràs com és, fins i tot pots fer un mapa amb una gran X (una x marca el lubar) pels que anem uns anys desprès així ens serà més fàcil trobar-lo jejeje
Bueno Pau segueix igual, gaudint d'una fantàstica aventura.
Un abraçada amic.
ciao!!
Publicar un comentario