Despres de banyar-me sol a les tranquiles aigues de Mui Ne i provar el trineu per les dunes de sorra, he arribat a Saigon, la merda. La ciutat esta molt be, pero hi ha merda per tot arreu.
He trobat el meu amiguet aleman i estic a casa seva amb un italia i un suec (Era un catalan, un italiano, un aleman y un sueco...). Gent molt rara-bona que ha decidit viure aqui i apendre vietnamita. Ole sus huevos! Espero que amb els anys no acabin com la majoria d'extrangers que viuen per aqui, es a dir, gordos, babosos i puteros. He vist algun element que fa fastic, bastant pitjor que el paio de Hapiness.
Els ultims 10 dies els he passat bastant sol. El principi del viatge estava sempre acompanyat, pero amb els dies sentia la necessitat de crear el meu silenci hermetic, amb emfasi al pronom possessiu). Poder ser invisible cap a fora per fer-me mes visible a mi mateix... m'estara afectant el Budisme? En tot cas ara, amb la troupe del chiste estic molt comode.
Dema marxo al Delta del Mekong durant tres dies. Quan torni nomes tindre temps de fer la maleta i tornar cap a casa... Ooooooh. Enyorare que no em parin pel carrer per oferir-me llibres, encenedors, marihuana i putes. Que quedi clar que els meus gustos no inclouen els tres ultims. Potser l'encenedor per cremar algunes cosetes (risa diablica. No, no es un error. He escrit diablica i no diabolica expressament. Tinc els meus motius).
Les ciutats vietnamites em cauen a sobre. Son sorolloses i brutes. Em costa entendre com la gent pot viure en aquestes circumstancies. Mirar la merda desde el punt de vista de turista m'entristeix. De vegades vas a port aventura a divertir-te amb les muntanyes russes i de vegades a Vietnam a fer fotos als vells arrugats i als nens ronyosos. I com mes arrugats i ronyosos millor, per poder-ho ensenyar a familiars. Hi ha situacions que, afortunadament, encara no em deixen indeferent. Col.leccionar cares i miseria a la camara digital, es repugnant. I ho fem tots.
Despres de la moraleja (que en catala deu ser moralina o something similar), aclarir que la salut continua perfecte, amb un parell de Kg menys (Podeu estalviar el consequent pensament idiota: "amb lu prim castas i tas aprimat mee-ees?") i m'ho estic passant molt, molt be. Memorable. Inoblidable. Pero encara es d'hora per treure conclusions. Qui sap quines fantastiques tonteries em queden per fer al Delta del Mekong.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
bohn a n'itpa hu!
A hores d'ara t'estàs divertint pel delta del Mekong i jo continuo estressada estudiant anglès. Quin rollu!
Aquest cap de setmana, com que és el pont de la Puríssima Constitució, tothom ha marxat a desestresar-se a la Cerdanya i altres indrets. Els que no han marxat estan comprant al Portal de l'Angel. Ja ho veus, encara que tú no hi siguis la vida sigue igual.
Tots estem molt bé, amb ganes de veure't i de que ens expliquis més detalls del viatge.
Avui hem sentit el teu missatge al telèfon, just quan has trucat estavem dinant a casa de l'Oriol i la Katerina (cada dia més reventona)
Fins dimecres vinent, un petó
Publicar un comentario