Aquesta ha estat una de les nits mes putes dels ultims anys. Molt pitjor que aquelles nits, encara nen, on pensava que monstres 'hurrendus' m'esperaven en la foscor de sota el llit. Per un seguit de circumstancies que no venen al cas, m'ha tocat compartir habitacio d'hotel amb un metge alemany, proper als 60 anys. El seu aspecte, de cura pederasta fastigos. El molt fill de la gran puta em volia convidar a sopar i a pendre unes copes. Babejant, balbucejava (com es diu el recurs literari d'utilitzar un so que representa el que s'explica? Balbabbalb) inconexes frases presumptament seductores. He passat tota la nit acollonit pensant que si m'adormia el molt depravat intentaria posar-me coses a la boca. Afortunadament, s'ha adormit. He sentit molta llastima per les pobres putes i putos menors d'edat vietnamites (o no vietnamites) que han de viure aixo diariament. Brother, recordes el puto de belize? Doncs igual, pero enlloc de divertit, vomitiu.
Suposo que aquest sera l'ultim post i es hora d'extreure importants i meditades conclusions:
"NO ME ARREPIENTO DE NADA! HAHAHA! SIN LUGAR A DUDAS VOLVERIA A HACERLO!!!!"
Calvin and Hobbes. There's treasures everywhere.
Bill Watterson
Com que he oblidat enviar postals i comprar souvenirs us convido a sopar algun dia a casa i ja esta. Millor un bon sopar que una merda de souvenir amb acabats daurats, no?
Apa, acompanyat per una telenovela vietnamita a tot drap, suat, brut, barbut i felis, em despedixo fins dimecres!
domingo, 9 de diciembre de 2007
viernes, 7 de diciembre de 2007
Mar, Sorra i Merda
Despres de banyar-me sol a les tranquiles aigues de Mui Ne i provar el trineu per les dunes de sorra, he arribat a Saigon, la merda. La ciutat esta molt be, pero hi ha merda per tot arreu.
He trobat el meu amiguet aleman i estic a casa seva amb un italia i un suec (Era un catalan, un italiano, un aleman y un sueco...). Gent molt rara-bona que ha decidit viure aqui i apendre vietnamita. Ole sus huevos! Espero que amb els anys no acabin com la majoria d'extrangers que viuen per aqui, es a dir, gordos, babosos i puteros. He vist algun element que fa fastic, bastant pitjor que el paio de Hapiness.
Els ultims 10 dies els he passat bastant sol. El principi del viatge estava sempre acompanyat, pero amb els dies sentia la necessitat de crear el meu silenci hermetic, amb emfasi al pronom possessiu). Poder ser invisible cap a fora per fer-me mes visible a mi mateix... m'estara afectant el Budisme? En tot cas ara, amb la troupe del chiste estic molt comode.
Dema marxo al Delta del Mekong durant tres dies. Quan torni nomes tindre temps de fer la maleta i tornar cap a casa... Ooooooh. Enyorare que no em parin pel carrer per oferir-me llibres, encenedors, marihuana i putes. Que quedi clar que els meus gustos no inclouen els tres ultims. Potser l'encenedor per cremar algunes cosetes (risa diablica. No, no es un error. He escrit diablica i no diabolica expressament. Tinc els meus motius).
Les ciutats vietnamites em cauen a sobre. Son sorolloses i brutes. Em costa entendre com la gent pot viure en aquestes circumstancies. Mirar la merda desde el punt de vista de turista m'entristeix. De vegades vas a port aventura a divertir-te amb les muntanyes russes i de vegades a Vietnam a fer fotos als vells arrugats i als nens ronyosos. I com mes arrugats i ronyosos millor, per poder-ho ensenyar a familiars. Hi ha situacions que, afortunadament, encara no em deixen indeferent. Col.leccionar cares i miseria a la camara digital, es repugnant. I ho fem tots.
Despres de la moraleja (que en catala deu ser moralina o something similar), aclarir que la salut continua perfecte, amb un parell de Kg menys (Podeu estalviar el consequent pensament idiota: "amb lu prim castas i tas aprimat mee-ees?") i m'ho estic passant molt, molt be. Memorable. Inoblidable. Pero encara es d'hora per treure conclusions. Qui sap quines fantastiques tonteries em queden per fer al Delta del Mekong.
He trobat el meu amiguet aleman i estic a casa seva amb un italia i un suec (Era un catalan, un italiano, un aleman y un sueco...). Gent molt rara-bona que ha decidit viure aqui i apendre vietnamita. Ole sus huevos! Espero que amb els anys no acabin com la majoria d'extrangers que viuen per aqui, es a dir, gordos, babosos i puteros. He vist algun element que fa fastic, bastant pitjor que el paio de Hapiness.
Els ultims 10 dies els he passat bastant sol. El principi del viatge estava sempre acompanyat, pero amb els dies sentia la necessitat de crear el meu silenci hermetic, amb emfasi al pronom possessiu). Poder ser invisible cap a fora per fer-me mes visible a mi mateix... m'estara afectant el Budisme? En tot cas ara, amb la troupe del chiste estic molt comode.
Dema marxo al Delta del Mekong durant tres dies. Quan torni nomes tindre temps de fer la maleta i tornar cap a casa... Ooooooh. Enyorare que no em parin pel carrer per oferir-me llibres, encenedors, marihuana i putes. Que quedi clar que els meus gustos no inclouen els tres ultims. Potser l'encenedor per cremar algunes cosetes (risa diablica. No, no es un error. He escrit diablica i no diabolica expressament. Tinc els meus motius).
Les ciutats vietnamites em cauen a sobre. Son sorolloses i brutes. Em costa entendre com la gent pot viure en aquestes circumstancies. Mirar la merda desde el punt de vista de turista m'entristeix. De vegades vas a port aventura a divertir-te amb les muntanyes russes i de vegades a Vietnam a fer fotos als vells arrugats i als nens ronyosos. I com mes arrugats i ronyosos millor, per poder-ho ensenyar a familiars. Hi ha situacions que, afortunadament, encara no em deixen indeferent. Col.leccionar cares i miseria a la camara digital, es repugnant. I ho fem tots.
Despres de la moraleja (que en catala deu ser moralina o something similar), aclarir que la salut continua perfecte, amb un parell de Kg menys (Podeu estalviar el consequent pensament idiota: "amb lu prim castas i tas aprimat mee-ees?") i m'ho estic passant molt, molt be. Memorable. Inoblidable. Pero encara es d'hora per treure conclusions. Qui sap quines fantastiques tonteries em queden per fer al Delta del Mekong.
martes, 4 de diciembre de 2007
Pols vermella.
M'he escapat del tartamut, al que he estat a punt d'empenyar barranc avall, i he vingut a refugiar-me a un internet cafe. Es l'unic lloc on no (on no es un palindromito?) entra, el pobre no enten les maquines. Aixi que per mi es com la 'casa' del pilla-pilla. En honor a la veritat he de dir que te molt bones intencions i m'ha portat a llocs interessants: cultius de cafe, de bolets, de cucs de seda, etc. Es una visita a la vida rural de les muntanyes vietnamites. En qualsevol cas, molt millor que la visita a la Danone de 6e d'EGB.
Ahir, vaig trobar-me un parell de madrilenyus que tambe van amb un easy rider i vam estar menjant larves fastigoses... tota una experiencia, especialment la primera mossegada, quan la fina pell torradeta s'esquinca i brota la massa groguenca gelationsa que formen els seus organs i greixos. Costa acostumar-se a la petita explosio del cuc en aquesta primera mossegada. Puffff.. Proteines, proteines!!!
Tinc pols vermella per tot arreu. Avui he passat per llocs al.lucinants. On soc ara, la gent es para a mirar-me, em diuen coses i els nens em segueixen. Ara mateix en tinc un que mira sobre l'espatlla intentant desxifrar que escric. La sensacio es extranya. Hem parat a varies cases, a parlar amb les families, i si tenen filles de mes de 15 anys les pentinen i me les posen davant. No per prostituir-les per quatre dolars, sino per casar-les i donar-los una oportunitat a Europa. Flipant... Al final els dic que estic casat. I mira per on, nomes per una 'n' no dic la veritat. Patafisicos todos!!!
Isaaaaaaac cabro! Ja se que he de venir a veure't a tu i a la Merce petita, ja ho se!!! Tota una vida de bala perduda fent-nos patir a tots i ara vens amb exigencies de persona seria!!!
Apa, despres de la bronca publica (para mayor escarnio) a l'Isaac (te quiero mucho tototeeeeee!) em despedeixo fins la propera. Bona nit!!!
Pau.
Ahir, vaig trobar-me un parell de madrilenyus que tambe van amb un easy rider i vam estar menjant larves fastigoses... tota una experiencia, especialment la primera mossegada, quan la fina pell torradeta s'esquinca i brota la massa groguenca gelationsa que formen els seus organs i greixos. Costa acostumar-se a la petita explosio del cuc en aquesta primera mossegada. Puffff.. Proteines, proteines!!!
Tinc pols vermella per tot arreu. Avui he passat per llocs al.lucinants. On soc ara, la gent es para a mirar-me, em diuen coses i els nens em segueixen. Ara mateix en tinc un que mira sobre l'espatlla intentant desxifrar que escric. La sensacio es extranya. Hem parat a varies cases, a parlar amb les families, i si tenen filles de mes de 15 anys les pentinen i me les posen davant. No per prostituir-les per quatre dolars, sino per casar-les i donar-los una oportunitat a Europa. Flipant... Al final els dic que estic casat. I mira per on, nomes per una 'n' no dic la veritat. Patafisicos todos!!!
Isaaaaaaac cabro! Ja se que he de venir a veure't a tu i a la Merce petita, ja ho se!!! Tota una vida de bala perduda fent-nos patir a tots i ara vens amb exigencies de persona seria!!!
Apa, despres de la bronca publica (para mayor escarnio) a l'Isaac (te quiero mucho tototeeeeee!) em despedeixo fins la propera. Bona nit!!!
Pau.
lunes, 3 de diciembre de 2007
Cap a les muntanyes! Eeeeeep!!!!
Avui m'he despertat amb un mono de guitarra insoportable. Amiguets musics, cabroncetes, espero que al tornar tingueu les armes afinades i a punt perque sera explosiu. No em molesta no esmorzar el meu pa amb tomaquet rutinari, pero la musicaaaaah...
Dit aixo, amb la intencio de motivar el personal i reventar els amplis al tornar, explico la meva situacio: Estic a una ciutat enmig de les muntanyes, els dos ultims dies han sigut fantastics. Vaig de paquet amb un easy rider, o sea, un vietnamita amb una moto. Durant els propers quatre dies em passeja pels puestus. Fantastic, ja que t'apropes mes a la gent. L'unica pega es que es tartamut i no sap parlar angles, aixi que es pobre es fa una mica plasta intentant explicar-me coses. Lelelele-lele-lele-lefa. Lefa? NO!!! Elephant! Al final se'n surt, pero requereix el 90% del meu cervell i m'esgota el pobre. En certs moments l'odio.
Mentre, els vietnamites continuen habitant les seves vides com poden. Envoltats de merda fins al coll, modelant un pais en post guerres (en plural) i molt desubicats per culpa de les ONGs ecologistes, el seu propi govern, les tradicions i els Back Street Boys, intenten menjar i viure l'Honda Dream. Potser els estats units van perdre la batalla, pero el somni america (que tambe es l'europeu) ha guanyat la guerra.
Me'n vaig a dinar qnyaos. Fins aviat (o no, a les muntanyes no hi ha ADSL).
Dit aixo, amb la intencio de motivar el personal i reventar els amplis al tornar, explico la meva situacio: Estic a una ciutat enmig de les muntanyes, els dos ultims dies han sigut fantastics. Vaig de paquet amb un easy rider, o sea, un vietnamita amb una moto. Durant els propers quatre dies em passeja pels puestus. Fantastic, ja que t'apropes mes a la gent. L'unica pega es que es tartamut i no sap parlar angles, aixi que es pobre es fa una mica plasta intentant explicar-me coses. Lelelele-lele-lele-lefa. Lefa? NO!!! Elephant! Al final se'n surt, pero requereix el 90% del meu cervell i m'esgota el pobre. En certs moments l'odio.
Mentre, els vietnamites continuen habitant les seves vides com poden. Envoltats de merda fins al coll, modelant un pais en post guerres (en plural) i molt desubicats per culpa de les ONGs ecologistes, el seu propi govern, les tradicions i els Back Street Boys, intenten menjar i viure l'Honda Dream. Potser els estats units van perdre la batalla, pero el somni america (que tambe es l'europeu) ha guanyat la guerra.
Me'n vaig a dinar qnyaos. Fins aviat (o no, a les muntanyes no hi ha ADSL).
viernes, 30 de noviembre de 2007
Construccions humanes vs. monos
En aquest poble on soc, sempre perdo l'hostal. Quin misteri! Normalment tinc un bon sentit de la orientacio, pero aquest hostal sembla tret de la dimensio desconeguda. Bu! susto.
He de marxar de Hoi An inmediatament. Aquest poble, molt maco, es una parada obligatoria a Vietnam i, sincerament, val la pena. No obstant, aqui es ve a fer turisme i a mi no m'agrada fer turisme. Cadascu te els seus gustos. El Louvre em sembla un conyas. Avui, he anat a veure temples i pedrots a My Son. Sincerament, m'he aborrit com una ostra. Envoltat de turistes, a qui la inteligencia se'ls a tornat liquida i els vessa en forma de frases buides per la boca bruta d'arros, l'aire se'm feia irrespirable, l'espai encongia i el sentia el cervell humit. L'entorn, cada vegada mes espes, es converteix en el greix morbid dels turistes sobrealimentats que passejen opulencia, opulencia que ha cada sotrac del bus vibra com un flam. Ecs!
Aixi que marxo cap a Nha Trang amb la idea de passar-hi una nit i fugir a les muntanyes, que les estatues son molt maques, les cases i les pagodes molt interessants, pero a mi m'agraden els arbres i els monos. Sobretot els monos, que em fan riure i son simpatics. Les imatges de Shiva o Budda no em fan riure. M'esperen 12 hores d'autobus infernal... desitgeu-me sort!
Per altra banda, diria que el meu mobil ha deixat, sobtadament, de funcionar. Us ha arribat algun missatge? En tot cas, estic fantasticament be i amb ganes de no tornar. Hehehe!
Una abrassada.
Per cert:
Qua Ta - Water
Ho Toc - Hot dog
M'encanta!
He de marxar de Hoi An inmediatament. Aquest poble, molt maco, es una parada obligatoria a Vietnam i, sincerament, val la pena. No obstant, aqui es ve a fer turisme i a mi no m'agrada fer turisme. Cadascu te els seus gustos. El Louvre em sembla un conyas. Avui, he anat a veure temples i pedrots a My Son. Sincerament, m'he aborrit com una ostra. Envoltat de turistes, a qui la inteligencia se'ls a tornat liquida i els vessa en forma de frases buides per la boca bruta d'arros, l'aire se'm feia irrespirable, l'espai encongia i el sentia el cervell humit. L'entorn, cada vegada mes espes, es converteix en el greix morbid dels turistes sobrealimentats que passejen opulencia, opulencia que ha cada sotrac del bus vibra com un flam. Ecs!
Aixi que marxo cap a Nha Trang amb la idea de passar-hi una nit i fugir a les muntanyes, que les estatues son molt maques, les cases i les pagodes molt interessants, pero a mi m'agraden els arbres i els monos. Sobretot els monos, que em fan riure i son simpatics. Les imatges de Shiva o Budda no em fan riure. M'esperen 12 hores d'autobus infernal... desitgeu-me sort!
Per altra banda, diria que el meu mobil ha deixat, sobtadament, de funcionar. Us ha arribat algun missatge? En tot cas, estic fantasticament be i amb ganes de no tornar. Hehehe!
Una abrassada.
Per cert:
Qua Ta - Water
Ho Toc - Hot dog
M'encanta!
miércoles, 28 de noviembre de 2007
Vietnamita: Lesson One
Aquests vietnamites son una penya curiosa. Han sofert invasions per tot arreu, pero sempre els invasors han fugit espantats. No obstant, han adoptat una mica de cada invasor, afegint a la seva cultura un munt de peculiaritats curioses. Avui parlarem de que han fet els francesos i americans a la llengua vietnamita:
Ens estalviem la part en que un catolic fanatic va decidir que escriurien amb l'alfabet frances enlloc del xines, el tema de les colonitzacions, la revolucio sovietica i les divagacions (i el Napalm) de Nixon. La historia es una ciencia aburrida. Posem alguns exemples:
Gare - Ga
Fromage - Pho Mat
Pomme - Pom
Ommelette - Hom Ele
Turist - Du Lich
Ticket - Tyk E
MotorBike - Mo To Bai
La llista es extensa i no passa un dia que no em parteixi la caixa. Si ets una mica habil pots acabar llegint vietnamita.
Pel que fa a mi... Ja! On ens haviem quedat? He passat per Hue, on he conegut el Quy, un paio simpatic que m'ha portat per uns quants dongs a visitar la ciutat. Molt maco, pero a mi les construccions humanes m'aborreixen, aixi que hem acordat un preu i m'ha portat fins a Hoi An, on soc ara. El cami ha estat molt guapo i parlant amb ell he descobert moltes coses de com viuen aquesta penya. 200Km amb una vespino: el Quy, la motxilla i jo... cansat, molt cansat...
Katerina, me he estado riendo solo en el internet cafe con tus comentarios! La gente me mira raro ahora. Cuida bien de tu barrigon!
Madre, que cony fots tirant-te escales avall? Espero que estiguis be. Pensa que les nostres disertacions sobre la nevera en lle n'gast rany ah ajud hammol pere'n tendrel vietnamita :)
Una abrassada i fins aviat.
Proper post: Li interessa realment al turista austriac quin era el tercer en la linia de succesio del vuite rei de la dinastia cham? Jo crec que no!
Pau.
Ens estalviem la part en que un catolic fanatic va decidir que escriurien amb l'alfabet frances enlloc del xines, el tema de les colonitzacions, la revolucio sovietica i les divagacions (i el Napalm) de Nixon. La historia es una ciencia aburrida. Posem alguns exemples:
Gare - Ga
Fromage - Pho Mat
Pomme - Pom
Ommelette - Hom Ele
Turist - Du Lich
Ticket - Tyk E
MotorBike - Mo To Bai
La llista es extensa i no passa un dia que no em parteixi la caixa. Si ets una mica habil pots acabar llegint vietnamita.
Pel que fa a mi... Ja! On ens haviem quedat? He passat per Hue, on he conegut el Quy, un paio simpatic que m'ha portat per uns quants dongs a visitar la ciutat. Molt maco, pero a mi les construccions humanes m'aborreixen, aixi que hem acordat un preu i m'ha portat fins a Hoi An, on soc ara. El cami ha estat molt guapo i parlant amb ell he descobert moltes coses de com viuen aquesta penya. 200Km amb una vespino: el Quy, la motxilla i jo... cansat, molt cansat...
Katerina, me he estado riendo solo en el internet cafe con tus comentarios! La gente me mira raro ahora. Cuida bien de tu barrigon!
Madre, que cony fots tirant-te escales avall? Espero que estiguis be. Pensa que les nostres disertacions sobre la nevera en lle n'gast rany ah ajud hammol pere'n tendrel vietnamita :)
Una abrassada i fins aviat.
Proper post: Li interessa realment al turista austriac quin era el tercer en la linia de succesio del vuite rei de la dinastia cham? Jo crec que no!
Pau.
lunes, 26 de noviembre de 2007
vaques i bous
Les vaques de Vietnam mengen dels arbres, com les jirafes. Em sembla un fenomen curios. Clar que a terra nomes hi ha arros.
Bueno, estic a Ninh Binh, pero en dues hores agafo un otobus a Hue, antiga capital de l'imperi cham, para mas senyas. Avui ha sigut un dia grandios. He sortit a les 8h del mati amb la meva motorbike i he arribat ara fa una estona. Practicament 10h patejant carreteres i carreteretes buscant pagodes, muntanyes i el misterios poble de Kenh Ga que, com l'atlantida, ningu ha vist. Les escritures (Lonely Planet) afirmen que existeix i si ho diu la Biblia deu ser cert, no? com la tele. Semblem tots evangelistes passejant amb la Lonely Planet. Quin absurd! Els vietnamites flipen.
Tambe flipen amb els meus pantalons trencats (oh, famosos pantalons). Anant amb la moto pels poblets, em paren i em pregunten que m'ha passat. Seguidament em toquen els pels de les cames i la barba al.lucinats. Tinc la sensacio de ser com un os polar amb tutu rosa i cap de gallina... o alguna cosa mes extranya encara.
Vietnam es un pais curios. Trobes gent maquissima i malparits que nomes pensen en dolars. Ja he tingut alguna enganxada per culpa d'aixo. Pero aqui, a Asia, mentre no perdis la cara pots fer el que et surti de les pilotes. Obviament jo em comporto, pero si es passen, clatellot! Avui un vell ha intentat tallar un tros de la motxilla per fer-se una cinta pel casc de la moto. Uns km despres, he preguntat a una casa on era Kenh Ga, i han obert la porta del gos!!! Sort que ja tenia practica posant en marxa la moto. El cabro gairebe s'enduu el que em queda de pantalons. No obstant, tambe es cert que he trobat moltissa gent amable i he pogut xerrar i descobrir coses maques.
By the way, em trobo fisicament perfecte, no he tingut res de res... he esquivat la maldicion!!! i que duri. Animicament tambe em trobo fantastic. Si continua igual no torno. Tranquil soci, tranquil. Tornare per agafar amb forsa les regnes del nostre imperi empresarial!!!
Apa, avui ha estat llarg el post. Una abrassada i fins aviat!!!
P.S. Espanyol, Espanyoooooool!!! A 2 punts dels cules i a una setmana del derbi, se puede pedir mas? jajajajaja!!!
Bueno, estic a Ninh Binh, pero en dues hores agafo un otobus a Hue, antiga capital de l'imperi cham, para mas senyas. Avui ha sigut un dia grandios. He sortit a les 8h del mati amb la meva motorbike i he arribat ara fa una estona. Practicament 10h patejant carreteres i carreteretes buscant pagodes, muntanyes i el misterios poble de Kenh Ga que, com l'atlantida, ningu ha vist. Les escritures (Lonely Planet) afirmen que existeix i si ho diu la Biblia deu ser cert, no? com la tele. Semblem tots evangelistes passejant amb la Lonely Planet. Quin absurd! Els vietnamites flipen.
Tambe flipen amb els meus pantalons trencats (oh, famosos pantalons). Anant amb la moto pels poblets, em paren i em pregunten que m'ha passat. Seguidament em toquen els pels de les cames i la barba al.lucinats. Tinc la sensacio de ser com un os polar amb tutu rosa i cap de gallina... o alguna cosa mes extranya encara.
Vietnam es un pais curios. Trobes gent maquissima i malparits que nomes pensen en dolars. Ja he tingut alguna enganxada per culpa d'aixo. Pero aqui, a Asia, mentre no perdis la cara pots fer el que et surti de les pilotes. Obviament jo em comporto, pero si es passen, clatellot! Avui un vell ha intentat tallar un tros de la motxilla per fer-se una cinta pel casc de la moto. Uns km despres, he preguntat a una casa on era Kenh Ga, i han obert la porta del gos!!! Sort que ja tenia practica posant en marxa la moto. El cabro gairebe s'enduu el que em queda de pantalons. No obstant, tambe es cert que he trobat moltissa gent amable i he pogut xerrar i descobrir coses maques.
By the way, em trobo fisicament perfecte, no he tingut res de res... he esquivat la maldicion!!! i que duri. Animicament tambe em trobo fantastic. Si continua igual no torno. Tranquil soci, tranquil. Tornare per agafar amb forsa les regnes del nostre imperi empresarial!!!
Apa, avui ha estat llarg el post. Una abrassada i fins aviat!!!
P.S. Espanyol, Espanyoooooool!!! A 2 punts dels cules i a una setmana del derbi, se puede pedir mas? jajajajaja!!!
viernes, 23 de noviembre de 2007
Internet no mola
Soc un home felis (sense c trencada). He trobat una guitarra i he pogut cantar cansonetes monyes bajo el manto estrellado de la Bahia de Halong. Fantastic!
Degut a que la tecnologia no funciona no puc mirar el blog ni llegir els comentaris en 1 de cada 2 internet cafes, cosa que em cabreja molt. L'unic que puc fer es escriure.
Estic a la bahia de Halong vivint com un rei. Bon menjar i bona companyia. Ara viatjo amb dues noies basques. Ahir vaig banyar-me under the moonlight sota un paisatge grandios i una lluna de flipe. Vaig disfrutar com un enano saltant desde la coberta superior del vaixell... Dios quina por! Pero com que era fosc... Molt divertit.
Comparo les cultures i m'adono que la nostra es asceptica. Literalment i metaforicament. No vull dir que sigui millor, ni pitjor. En tot cas penso que la nova generacio Vietnamita es tan suicida com la meva generacio. No a nivell individual, la gent no es mata pels puestus, sino com a generacio. Ells han decidit diluir-se i nosaltres o som inmobilistes i frustrats, o no tenim pebrots per ser parricides (Joan, Angels, tranquils, no parlo en sentit literal!!!)... ergo ens queda el suicidi generacional. Pero este es otro cantar, no?
Oriol, penso molt en l'Ot enano! Espero que tu i la Kat estigueu chachi piruli.
Bueno, vaig a la Monkey Island en 10 min. Finalment, despres de tants anys desde l'aventura grafica, podre beure Grog i potser parlar amb el Guybrush Threepwood.
Fins aviat!!!
Degut a que la tecnologia no funciona no puc mirar el blog ni llegir els comentaris en 1 de cada 2 internet cafes, cosa que em cabreja molt. L'unic que puc fer es escriure.
Estic a la bahia de Halong vivint com un rei. Bon menjar i bona companyia. Ara viatjo amb dues noies basques. Ahir vaig banyar-me under the moonlight sota un paisatge grandios i una lluna de flipe. Vaig disfrutar com un enano saltant desde la coberta superior del vaixell... Dios quina por! Pero com que era fosc... Molt divertit.
Comparo les cultures i m'adono que la nostra es asceptica. Literalment i metaforicament. No vull dir que sigui millor, ni pitjor. En tot cas penso que la nova generacio Vietnamita es tan suicida com la meva generacio. No a nivell individual, la gent no es mata pels puestus, sino com a generacio. Ells han decidit diluir-se i nosaltres o som inmobilistes i frustrats, o no tenim pebrots per ser parricides (Joan, Angels, tranquils, no parlo en sentit literal!!!)... ergo ens queda el suicidi generacional. Pero este es otro cantar, no?
Oriol, penso molt en l'Ot enano! Espero que tu i la Kat estigueu chachi piruli.
Bueno, vaig a la Monkey Island en 10 min. Finalment, despres de tants anys desde l'aventura grafica, podre beure Grog i potser parlar amb el Guybrush Threepwood.
Fins aviat!!!
miércoles, 21 de noviembre de 2007
Waiting the bus
Hola de nou. Resum:
He pensat molt amb tu, my brother. Quan siguis mes gran vindrem a Vietnam amb moto. Ahir vaig llogar una moto (con sus marchas y todo), i despres d'uns inicis vacil.lants la vaig controlar perfectament. Vaig anar per camins brutals i vaig veure coses increibles. Una experiencia memorable. La felicitat te dues rodes.
Torno a ser a Hanoi. Ara marxo a veure una pagoda i dema, cap a la Halong Bay. NO tinc temps per mes. Un peto!
He pensat molt amb tu, my brother. Quan siguis mes gran vindrem a Vietnam amb moto. Ahir vaig llogar una moto (con sus marchas y todo), i despres d'uns inicis vacil.lants la vaig controlar perfectament. Vaig anar per camins brutals i vaig veure coses increibles. Una experiencia memorable. La felicitat te dues rodes.
Torno a ser a Hanoi. Ara marxo a veure una pagoda i dema, cap a la Halong Bay. NO tinc temps per mes. Un peto!
lunes, 19 de noviembre de 2007
English, English!!!
Some people sent me e-mails asking for some english in my posts.
I'm in Sapa, in the north of Hanoi. Yesterday I came back from Fansipan, the highest mountain in Indochina (3143m). It takes two days to reach the top. It has been the hardest trek in my life, so today I'm forced to relax, my knees will apreciate this. The future plan: I will stay two more days here, I want to visit some small towns. Then I will go back to Hanoi and plan my trip to the Halong Bay.
Fi de la part amb angles. Pos si, he pujat el puto Fansipan. Una experiencia inolvidable, tant per la duresa de l'excursio com per la bellesa de la misisisisma, mai havia passat una nit tan freda. A mes, la fantastica previsio del guia va fer que arribessim ja de nit i sota una boira molt espesa. Durillo. Anava amb una parella de suissa i un guia hmong. Semblavem la comunidad del anillo. El guia era com un hobbit, minuscul i a tot drap per llocs on la prudencia recomanava no passar-hi.
Avui hi ha tanta boira que no em veig els peus. Pero ja va be, he de descansar de la pallissa d'aquests dos dies. Anire al mercat a buscar roba, no tenia pensat estar tant temps aqui i la motxilla es radioactiva. Tambe intentare planejar una volta pels pobles del voltant. Volia agafar un chaval amb una moto i que m'hi porti, pero estan compinchats amb les agencies i la cosa es complica. Ja veurem que passa.
He rigut molt amb els comentaris i chorrades varies. Escric aviat!
I'm in Sapa, in the north of Hanoi. Yesterday I came back from Fansipan, the highest mountain in Indochina (3143m). It takes two days to reach the top. It has been the hardest trek in my life, so today I'm forced to relax, my knees will apreciate this. The future plan: I will stay two more days here, I want to visit some small towns. Then I will go back to Hanoi and plan my trip to the Halong Bay.
Fi de la part amb angles. Pos si, he pujat el puto Fansipan. Una experiencia inolvidable, tant per la duresa de l'excursio com per la bellesa de la misisisisma, mai havia passat una nit tan freda. A mes, la fantastica previsio del guia va fer que arribessim ja de nit i sota una boira molt espesa. Durillo. Anava amb una parella de suissa i un guia hmong. Semblavem la comunidad del anillo. El guia era com un hobbit, minuscul i a tot drap per llocs on la prudencia recomanava no passar-hi.
Avui hi ha tanta boira que no em veig els peus. Pero ja va be, he de descansar de la pallissa d'aquests dos dies. Anire al mercat a buscar roba, no tenia pensat estar tant temps aqui i la motxilla es radioactiva. Tambe intentare planejar una volta pels pobles del voltant. Volia agafar un chaval amb una moto i que m'hi porti, pero estan compinchats amb les agencies i la cosa es complica. Ja veurem que passa.
He rigut molt amb els comentaris i chorrades varies. Escric aviat!
viernes, 16 de noviembre de 2007
Dia... no se
Per l'unica cosa que utilitzaria la Loli plane es com a paper de vater, pero el meu cul mereix alguna cosa millor. Els mapes estan malament, els telefons sense prefix, els hostals son una farsa i un llarg etc. de tonteries mes.
Anyway, han passat un sinfin de cosas brutals desde l'ultima vegada que vaig escriure. Han passat dos dies, pero a mi em semblen mesos. Per tranquilitzar la family dir que ja tinc els ulls sans i que la meva salut (tan mental com fisica) es perfecte.
A Hanoi vaig estar prenent una Bia Hoi (cervesa vulgaris) amb el Long, un vietnamita que treballa a la Sony. Mentalitat multinacional, pero comunista convencut. Aquest es un pais de contradiccions politiques chungues. Mes tard, ens vam trobar amb el Gregory, que tot i el seu nom angles es un barceloni independentista afincat a Hanoi. Un paio molt maco. Aquesta ultima nit l'he passada a la seva mansio. Si, una mansio. El paio te sou occidental, ergo viu com un marques. Ha sigut molt interessant conversar amb ell i passejar amb la seva motiqui pels 'puestus'.
Ahir vaig decidir deixar Hanoi per anar cap a Sapa. Practicament estas obligat a contractar un tour organitzat a una de les 348903248 agencies de Hanoi. Vaig patejar-ne algunes i despres de llegir descripcions com "We pick you up in you hotel and our guide offers you some hot drink. Then our modern bus with air conditioned go to Sapa, a magical tipical town where the beautiful girls from the minority ethnics, dressed with their tipical folkloric dresses, welcome you with a beautiful smile in their beautiful faces under a beautiful blue beautiful sky", vaig decidir que pillava un xe om (chaval amb moto que et porta per quatre dongs si negocies 43894 hores) i anava a l'estacio. No hi ha paraules per descriure l'ambient, ni tampoc el que vaig haver de fer per comprar un bitllet. Pero ho vaig aconseguir.
Total que avui he arribat a Sapa despres de 10h de tren i 1 de bus. El lloc, de moment em sembla un fastic turistic, pero el paisatge es alucinant. Si aconsegueixo fugir de guirilandia i perdre'm per la selva haura valgut la pena. De fet nomes el viatge en tren es una cosa flipant. Jo era l'unic occidental de tot el tren. Els guiris viatgen de nit amb llitera i guia, per tant jo era un bitxo raro. He acabat parlant amb tothom, menjant tot de coses que m'oferien i declinant educadament la oferta d'un home que em volia casar amb la seva filla (estava com un jamon, pero no era plan). En aquestes 10 hores he apres bastant vietnamita de supervivencia. Un dia realment bonic ja que he pogut estar amb la gent i barrejar-m'hi plenament.
Vaig a menjar un Pho Boc que tinc gana! Una abracada, petons i todo lo demas. Per cert, encara que sembli increible m'acabo de fer amic d'uns francesos!
Anyway, han passat un sinfin de cosas brutals desde l'ultima vegada que vaig escriure. Han passat dos dies, pero a mi em semblen mesos. Per tranquilitzar la family dir que ja tinc els ulls sans i que la meva salut (tan mental com fisica) es perfecte.
A Hanoi vaig estar prenent una Bia Hoi (cervesa vulgaris) amb el Long, un vietnamita que treballa a la Sony. Mentalitat multinacional, pero comunista convencut. Aquest es un pais de contradiccions politiques chungues. Mes tard, ens vam trobar amb el Gregory, que tot i el seu nom angles es un barceloni independentista afincat a Hanoi. Un paio molt maco. Aquesta ultima nit l'he passada a la seva mansio. Si, una mansio. El paio te sou occidental, ergo viu com un marques. Ha sigut molt interessant conversar amb ell i passejar amb la seva motiqui pels 'puestus'.
Ahir vaig decidir deixar Hanoi per anar cap a Sapa. Practicament estas obligat a contractar un tour organitzat a una de les 348903248 agencies de Hanoi. Vaig patejar-ne algunes i despres de llegir descripcions com "We pick you up in you hotel and our guide offers you some hot drink. Then our modern bus with air conditioned go to Sapa, a magical tipical town where the beautiful girls from the minority ethnics, dressed with their tipical folkloric dresses, welcome you with a beautiful smile in their beautiful faces under a beautiful blue beautiful sky", vaig decidir que pillava un xe om (chaval amb moto que et porta per quatre dongs si negocies 43894 hores) i anava a l'estacio. No hi ha paraules per descriure l'ambient, ni tampoc el que vaig haver de fer per comprar un bitllet. Pero ho vaig aconseguir.
Total que avui he arribat a Sapa despres de 10h de tren i 1 de bus. El lloc, de moment em sembla un fastic turistic, pero el paisatge es alucinant. Si aconsegueixo fugir de guirilandia i perdre'm per la selva haura valgut la pena. De fet nomes el viatge en tren es una cosa flipant. Jo era l'unic occidental de tot el tren. Els guiris viatgen de nit amb llitera i guia, per tant jo era un bitxo raro. He acabat parlant amb tothom, menjant tot de coses que m'oferien i declinant educadament la oferta d'un home que em volia casar amb la seva filla (estava com un jamon, pero no era plan). En aquestes 10 hores he apres bastant vietnamita de supervivencia. Un dia realment bonic ja que he pogut estar amb la gent i barrejar-m'hi plenament.
Vaig a menjar un Pho Boc que tinc gana! Una abracada, petons i todo lo demas. Per cert, encara que sembli increible m'acabo de fer amic d'uns francesos!
miércoles, 14 de noviembre de 2007
Dia 1
Hanoi! Vaig arribar ahir a la nit. El cami de l'aeroport al centre ja em va flipar. Com a cosa curiosa destacar que arribades internacionals es tradueix al Vietnamita com alguna cosa semblant a queng te den. I efectivament me dieron. Al fantastic hostal que recomanava la Loli Plane ja em van intentar estafar. Van intentar cobrar-me el doble i compartint habitacio. Total que he acabat dormint amb un holandes guarro cincuenton que dona la volta al mon amb cotxe. Un chalat d'aqui t'espero... i un plasta. Afortunadament he escapat i ara estic a un hostal, compartint habitacio, pero tot correcte.
Volia penjar uns videos a YouTube i guanyar un Oscar, pero les conexions son tan lentes que em sera impossible. Aixi que com a molt alguna foto. Ara mateix no us en pujo cap perque m'ha picat un mosquit a la parpella i estic feo. Aquest mati no podir ni obrir l'ull.
Aquesta tarda he quedat amb una vietnamita (viva el couchsurfing.com)... a veure amb que em sorpren! Ara marxo a passejar pels carrers. Es absolutament alucinant el ritme de vida. Motos, motos, motos i mes motos pitant sense parar. Fins i tot he vist una moto que portava 4 tius, una altra que portava 2 persones i una altra moto!!!
Una abrassada (amb doble ss que la c trencada i els accents no ha arribat aqui. La colonitzacio francesa va ser un fracas!) i fins aviat!!!
Volia penjar uns videos a YouTube i guanyar un Oscar, pero les conexions son tan lentes que em sera impossible. Aixi que com a molt alguna foto. Ara mateix no us en pujo cap perque m'ha picat un mosquit a la parpella i estic feo. Aquest mati no podir ni obrir l'ull.
Aquesta tarda he quedat amb una vietnamita (viva el couchsurfing.com)... a veure amb que em sorpren! Ara marxo a passejar pels carrers. Es absolutament alucinant el ritme de vida. Motos, motos, motos i mes motos pitant sense parar. Fins i tot he vist una moto que portava 4 tius, una altra que portava 2 persones i una altra moto!!!
Una abrassada (amb doble ss que la c trencada i els accents no ha arribat aqui. La colonitzacio francesa va ser un fracas!) i fins aviat!!!
lunes, 12 de noviembre de 2007
Dia 0
Per evitar enviar els inacabables mails massius de viatge plens de descripcions que només fan que molestar al personal, he preferit crear un blog i que la gent el llegeixi si li ve de gust. Obviament, espero que us vingui de gust i que hi participeu. Podeu estar segurs que em farà una il.lusió gran com una pagoda llegir-vos, que un mes pot ser molt llarg! Vaig a fer-me la motxilla. Fins aviat!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)